La Lladre De Llibres

Sobre La Lladre De Llibres de Markus Zusak

Aquesta és una d’aquelles novel·les que et queden gravades a dins, com una cicatriu petitona que no vols que esborri el temps. La Lladre De Llibres ens transporta a l’Alemanya nazi, però ho fa des d’un punt de vista inesperat: el de la Mort, que aquí es converteix en narradora amb un cor inesperadament humà. La protagonista és la Liesel Meminger, una nena que després de perdre el seu germà petit i ser entregada a una família d’acollida, troba en els llibres un refugi contra la por, la gana i la barbàrie que l’envolta. Perquè a la Liesel li roben tot, menys la paraula: i ella roba llibres, els guarda, els llegeix, i amb les paraules construeix mons on aguantar-se.

Però no esperis una novel·la trista i ploramiques. El Markus Zusak barreja la duresa dels fets històrics amb una tendresa commovedora, amb personatges inoblidables com el pare adoptiu Hans, que li ensenya a tocar l’acordió i a creure en el bé, o el seu amic Rudy, que somia amb ser l’Usain Bolt de l’època. El llibre parla de la mort, sí, però sobretot de la vida: de l’amistat, de la generositat, del poder transformador de les històries. Hi ha escenes que et trencaran per dins, però també n’hi ha que et faran somriure, i tot està escrit amb una poesia que fa que fins les pàgines més dures brillin.

Val la pena perquè et fa mirar la Segona Guerra Mundial des de les entranyes, des dels ulls d’una nena que no entén d’ideologies, sinó de què és ser humà a la intempèrie. I és un d’aquells títols que torna a tu en els moments menys esperats, com un vell amic. A més, la traducció al català d’Edicions La Campana manté tota la força del text original. La pots llegir i descarregar lliurement, cosa que faria feliç a la nostra petita lladre de llibres.